EL PROJECTE

Inventat fa menys d’un segle, els plàstics (polímers orgànics sintètics) són una de les substàncies més utilitzades i s’han convertit en omnipresents en cada un dels aspectes de les nostres vides. Es calcula que cada persona llença anualment una mitjana de 52kg de plàstic (Jambeck et al, 2015). Aquests plàstics no són sempre gestionats de manera correcta i una part acaba al medi marí transportats per rius, el vent, la pluja o fins i tot l’onatge. El científic Richard Thompson ja va advertir a mitjans dels anys 2000 de la presència a escala planetària de partícules de plàstic de mida inferior a 5 mm, les quals va anomenar com a “microplàstics” (Thompson et al, 2004). Molts científics han modelitzat l’abundància i característiques dels microplàstics flotant a mar obert (Eriksen et al., 2014; Van Sebille et al., 2015) (Figura 1). De manera global, aquests estudis suggereixen que la massa de microplàstics flotants als oceans es troba entre 93.000 i 236.000 tones de plàstic, i que només al mar Mediterrani hi podem trobar entre un 21 i un 54% del total partícules de microplàstics surant al planeta.

Figura 1. Predicció de densitat de microplàstics de mida 0.33 a 1 mm (en microplàstics/km2) de Eriksen et al. (2014).

Tot i això, aquestes dades presenten grans incerteses i variacions, ja que el coneixement científic sobre la quantitat, característiques, comportament i distribució d’aquests microplàstics és molt limitat. A més, tot i que hi ha molts estudis sobre la distribució de microplàstics a les platges i a mar obert, gairebé no hi ha informació sobre microplàstics flotants a pocs metres de la costa. La raó d’aquesta falta d’informació és que el mostreig en aquesta zona és molt dificultós amb els mitjans tradicionals (vaixells oceanogràfics), o fins hi tot impossible degut al calat (profunditat) i l’ús d’aquestes aigües (esbarjo, bany).

Durant els anys 2018 i 2019, la ONG Surfrider Foundation en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i el grup de voluntaris de la ONG de la ciutat de Barcelona han dut a terme un primer mostreig de microplàstics a la platja de Sant Sebastià (Barcelona). Un projecte de recerca pioner per avaluar la contaminació per microplàstics de la zona costanera catalana. Mitjançant l’arrossegament d’una xarxa de mostreig de microplàstics mb embarcacions de tracció humana (paddle surf, rem, piragua) s’han obtingut mostres científiques de microplàstics flotant en aigües catalanes que s’analitzen als laboratoris de la Universitat de Barcelona. Això ha permès implicar la participació d’una desena de persones i ha generat un gran interès en el sector, i una publicació científica a la revista Science of the Total Environments (Camins et al., 2020).

En aquesta segona fase del projecte, les entitats treballen compromeses per estendre els punts de mostreig a diferents platges de Barcelona i a la resta de Catalunya. L’objectiu del projecte Paddle Surfing for Science és, per una banda, determinar l’abundància, dispersió i característiques (mida, circularitat, color i tipus de polímer) dels microplàstics flotant en aigües costaneres del litoral català. Saber què hi ha i d’on prové ens donarà eines per actuar sobre les principals fonts de contaminació. L’altre objectiu del projecte és augmentar la cultura científica de la societat en relació amb la contaminació per plàstics a través de la participació activa i autònoma en activitats de recollida de mostres científiques.